Una paradoxal i desagradable situació és la que pateixen moltes de les persones, l'ocupació permanent de les quals, justament, és trobar una ocupació. Una feina.
Persones abastament formades i preparades, algunes amb una dil.latada experiència laboral, malhauradament s'enfronten al que sembla ser una pràctica cada cop més extesa i que demostra, o que cada dia ens estem tornant més burrus, o que la teoria econòmica d'ajust de costos rutlla com oli en un llum.
Com a expert en direcció de recursos humans a l'empresa puc certificar que ajustar el cost salarial a la capacitat del treballador, mai, i menys en aquest moment tan delicat (alguns en diuen crisi), és garantia d'obtenció de resultats positius. Al contrari.
El mercat laboral és, però, sempre molt més àgil i intel.ligent. Els que busquen feina han trobat una eina que els permet l'ajust esmentat al seu favor, en perjudici de l'empresari, malgrat tot.
Es tracta de desmuntar el currículum vitae. O sigui, no fer-hi constar parts de formació o experiència per tal d'adaptar-lo al perfil cercat, que és econòmicament ajustadíssim. Tècnica que jo denomino d'adhesivitat.
Així, doncs, es demostra una de les dues premisses abans citades: la de que cada cop sóm més burrus. Per tal que l'empresa executi una despesa mínima, es desprecia la capacitat i la qualitat del treballador.
Consequència una:el descontent dels treballadors. Consequència dos: l'afectació negativa de resultats. Consequència tres: la desaparició de l'empresa, els gestors amb els calés a la butxaca i la plantilla al carrer.
No m'ho acabo de creure, però la realitat em fa pensar que si, que cada cop sóm més burrus.
I si desmuntem altres esquemes?
