jueves, 6 de diciembre de 2012

Les bones paraules


Passada la celebració de la nostra diada de Meritxell, en major o menor mesura tothom haurà fet una anàlisi tant del què suposa la mateixa celebració com del què es vol transmetre amb la mateixa.
Els discursos estan a l’ordre del dia en cada ocasió que es veneren els nostres referents.
Enguany, però, els discursos eren el plat fort que alguns esperaven, i han estat les postres que molts no imaginaven.
Dos parlaments de contingut polític s’han afegit al ja previsible i habitual religiós. Aquest últim, per ser precisament l’esperat, gairebé innocu, i amb perfum repetitiu, no és el que concita els espectadors.
Enguany hi havien moltes mirades, i orelles, alerta sobre què ens dirien les autoritats per motivar-nos en el camí que de 8 en 8 ens porta cap al futur.
El resultat generalitzat, en una paraula: decepció.
En la seva salutació per la Diada, el nostre Cap de Govern, deia literalment: “…en moments de dificultats i d’incerteses és quan es demostra la grandesa dels pobles i de les persones que els conformen.”
Jo em pregunto, i de la responsabilitat dels que tenen el destí d’un poble a les seves mans no cal fer esment? Els que esperaven el plat fort ja miraven cap a la porta de la cuina i res no va sortir.
Sr. Martí, que en moments de dificultat el poble mostra les seves millors qualitats i apuntala la bastida no cal que ens ho digui ningú. El que esperàvem eren paraules de responsabilitat, i sobre tot de resultats sobre la tasca que els vam deixar a les mans ara ja fa 17 mesos.
En una altra cita el Cap de Govern, diu “…comencem a veure signes de confiança en el futur. Sabem que estem en el bon camí.”
Doncs potser que el seu ben guarnit gabinet de comunicació ens ho faci veure. Personalment, en certa ocasió, i en el seu mateix despatx institucional, li vaig preguntar si sabia de debò què estava passant més enllà dels vidres que l’envolten. Vull creure que més d’un cop la pregunta li ha vingut al cap.
No dubto que el seu equip els veu aquests signes de confiança, faltaria més! I tampoc tinc cap dubte de que vostés creuen fermament que estan en el bon camí.
Ara bé, podrien afirmar que el poble al que dirigeixen aquestes afirmacions és del mateix parer? Estan segurs de que la confiança inunda els carrers del nostre país? El camí del que parlen, segur que és el que transiten els habitants d’Andorra cap a un futur que no els porti a un forat negre? Ho han constatat i verificat això amb el poble? I no cal recordar que EL POBLE, amb majúscules, sóm tots, no tan sols els que els votem cada quatre anys. Tots! No tan sols els que poden traçar camins propis a cop de talonari i comptes bancaris.
La impressió d’aquest mateix poble és que les respostes queden, ara per ara, en una boira inexcrutable formada per explicacions d’una certa consistència discursiva, per òbvia, però que, portades a la realitat, es tradueixen en fets absolutament contradictoris.
Tot sura en una perfecta bassa de decepció on no bufa ni un xic de vent que ens faci avançar.
Les preguntes a les quals vostés han de donar resposta clara, contundent, ràpida i efectiva són les que afecten a profundes modificacions en l’estructura de l’organització territorial, la revisió del model socio-econòmic, la gestió eficient de la CASS, la modificació de lleis com la de la nacionalitat o la de responsabilitat política, la real transparència administrativa o la implantació del vot electrònic, la redacció del reglament que desenvolupi l’article 37 de la nostra Carta Magna per tal que tothom contribueixi al finançament del país en la justa mesura, una planificació realista i acurada de gestió del deute públic i una reducció de la despesa, i totes aquelles obligacions que vostés tenen envers EL POBLE que els va donar TOTA la confiança.
Un poble que va posar la seva vida a les seves mans amb una il.lusió mai coneguda.
El Sr. Síndic General, en el seu loable i sensat discurs, també va dir: “El tomb que s’ha experimentat a Andorra, que semblava haver aconseguit un bon nivell econòmic, ens posa davant la necessitat de prendre posicions diferents, creatives…”
Coneixedor del tarannà conciliador, positivista i dialogant del Vicenç Mateu, em permetreu nomenar-lo per afecte personal, diré que, davant aquesta obvietat, un altre cop, la realitat ens posa contra les cordes.
Si construir rotondes i tunels a dojo, heliports conflictius, pagar estudis de viabilitat de dubtosa utilitat, i, en general, malbaratar recursos públics amb festivola alegria, és prendre posicions diferents i creatives, que baixi Sant Pere amb les claus i ho certifiqui.
Hem viscut, com diu el nostre himne, onze segles en una determinada filosofia pròpia i diferent. Hem estat diferents fins el moment en que els models del nostre entorn es van convertir en els nostres referents. Així ens vàrem “homogeneitzar” i, com diu la dita: “burro espatllat”.
Una altra frase del M.I. Sr. Síndic diu: “Examinar bé on hi ha les oportunitats, aprendre de les lliçons que han donat les actituds poc productives i avançar-se en els projectes són les accions que caldria fer avinents.”
No cal dir que alguns d’aquests que conformem el poble al que al.ludia el Cap de Govern, fa molts i molts dies que ho diem, ho exigim fins i tot. Aportacions, propostes i idees ja se’n presenten, a grapats, però la impressió és que no s’ens escolta. I la realitat, punyetera realitat!, ens mostra que actituds poc productives, lliçons de les que cal aprendre com diu el Vicenç, són les que campen pels passadissos de l’administració.
Pagar veritables fortunes a determinats “equips de genis (de la làmpada)”, que no aporten els resultats esperats, és una veritable ignomínia. I això només és un exemple. Un dels molts que omplirien pàgines senceres.
I, com que estem a les postres de les què parlava a l’inici, la cirera, allò que lliga l’àpat sencer, la va posar el president del grup parlamentari demòcrata, en Ladislau Baró, quan deia que “Convé fer una nova lectura del lema que s’imposa a l’entrada de Casa de la Vall i aplicar-se a fer una veritat d’aquella força, tan necessària, Virtus, Unita, Fortior.”
Nova lectura d’un lema? El llegim en francés, potser? O en rus, nova lingua franca al comerç andorrà? No fotem home! El lema, no per antic i rellegit, no és avui menys vàlid que mai, però altra cosa és que la seva aplicació sigui de bona fe. I no sembla que les actuacions dels que se n’han de responsabilitzar vagin per “la força unida…” de tothom. Perdò, dels que conformen el partit polític que governa si. Faltaria més!
El café, la copa i el puro els posa el Sr. Baró tot dient: “…encarar la situació amb criteris d’anar renovant la identitat andorrana.”
Com diuen frontera enllà: “Me lo explique por favor.”
Ens venem el país, desmuntem els nostres propis esquemes socials, emulem estructures forànies de dubtosa aplicació a casa nostra, acceptem imposicions d’organismes ultranacionals que minen la nostra sobirania, obrim portes “si però no”, perdem inexorablement la nostra qualitat de vida, esquinceu el nostre estat del benestar, enfurismeu la gent amb polítiques partidistes… I ara hem de renovar la nostra IDENTITAT?
Amb tot el respecte, però jo, com a molt, i ja veurem perquè costa uns diners que potser necessitaré per a satisfer necessitats peremptòries, renovaré el meu passaport.
Vosaltres, prohoms elegits, si us plau i d’una vegada, arromangueu-vos i poseu-vos a treballar de debò.
El poble us ho agrairà.

Publicat el  per  al Blog del Periòdic d'Andorra

No hay comentarios:

Publicar un comentario